En 5 minutos... Skunk DF

dissabte, 19 de juny del 2010

Gent falsa


La gent es increible... increiblement falsa!

O jo increiblement estupida de ser bona persona, bona amiga, bona companya...

Ajudes a tot el mon, escoltes batalletes, recolzes a qui heu necessita i intentes animar, dones tot el que pots de tu i mes... i despres per a que? Per a que quan tu necessites ajuda sols trobes cares llargues, mirades assasines o indiferencia...

En fi... no podem canviar a certes persones, per molt que sabem que si ho feren guanyarien moltissim. Hi ha gent que no te la mirada limpia, i amb el pas dels anys te vas donant conter de que cada vegada acumule mes merda!!

Au!!!!!!!

dissabte, 5 de juny del 2010

Smile :)



Quan una mirada transmet mes que mil paraules...
Ni es necessiten paraules, ni explicacions,
ni raons, ni perques...
Tan sols que seguisquen mirant-se i
dibuixant somriures

dijous, 3 de juny del 2010

Ciències Ambientals

Estudie Ciències Ambientals i en dos anys espere llicenciar-me.

La gent em pregunta per a que servix la meua carrera, i despres d'innumerables intents frustrats d'explicar-ho, vaig decidir contestar que per a res (perquè les mirades d' escepticisme de la gent me fan pensar aixo, i ho corrovoren les vivencies del meus companys de carrera).

Pero quan et poses a estudiar a fons i comences a lligar conceptes, a relacionar una assignatura amb altra, a vore en la televisio gent que treballa aplicant el que tu estudies a classe... T'adones de que si hi ha un futur per a tu, probablement lluny de casa i requerira molts esforços personals, pero hi ha.

Malgrat aixo, molt probablement treballarem remediant els destroços que fa el ser huma en la natura, o protegint un area natural que encara no siga excesivament antropiçada.
Exemples son molts hui per hui: la fuga de petroli de BP al golf de Mèxic o la d'hidrocarburs a Burgos avui; la costa Mediterrània quasi completament urbanitzada amb tota la pressió que suposa a la biodiversitat, relleu i requeriment de recursos; la pobresa del tercer (i segon) Mon...

DESASTRE D'AZNALCOLLAR

MARINA D'OR

MIGRACIO

SEQUIA

No crec que em faça rica treballant com a ambientologa, ni ho pretenc, pero el que si tinc clar es que viure mes feliç que qualsevol economista tancat en una oficina,i que el meu treball, directa o indirectament, servirà per millorar la vida d'altres persones, animals i plantes.

dimecres, 13 de gener del 2010

ECOSIA, L'ALTERNATIVA ECOLÒGICA A GOOGLE

NOTICIA QUE HE REBUT AL TUENTI I PENSE QUE POT SER INTERESSANT:

Bueno gente, quería enseñaros una cosa que he encontrado y que me ha parecido una gran idea. Se trata de un buscador ecológico. Es como google o yahoo, pero con el que ayudas a salvar la selva tropical. Resulta que el 80% de los ingresos de este buscador tienen ese objetivo. Y con cada búsqueda se salvan aproximadamente 2 metros cuadrados de selva. En el poco tiempo que lleva funcionando ya se han salvado más de un millon de metros cuadrados de selva. El buscador se llama Ecosia. La página es www.ecosia.org. Ahí encontrareis mucha información sobre esta idea. Aquí os dejo un vídeo que explica su funcionamiento con detalle.



Si conseguimos que se haga un gran uso de este buscador salvaremos muchísimos árboles y colaboraremos con la conservación de la selva, que tanta falta le hace a nuestro planeta. Pasad el evento a quien penseis que le pueda interesar y ayudad a difundir el buscador. ¡Gracias!

dimarts, 12 de gener del 2010

Sols un instant per a enamorar-se

M'encanta enamorar-me, ho faig tots els dies. És preciós.
M'agrada enamorar-me de la gent, per molt desconeguts que siguen, sempre hi ha algo que t'atrau.

Al carrer, al metro, a classe, al supermercat, creuant un pas de cebra...
Qualsevol lloc i moment pot ser perfecte per a que ocòrrega, sols hi ha que esperar a que aplegue eixa persona.

...és genial creuar-te amb una persona i compartir una mirada que voldríes que fora eterna però que es talla al passar l'un al costat de l'altre...
... esperar que s'obriga la porta del metro i de sobte alçar la mirada i vore un rostre angelical que espera compartir un somriure amb tu...
... eixe xic de classe que te té boja i és protagonista de qualsevol fantasia, amb eixos ulls clars i enormes, i eixe somriure que cautiva...la seua sola presència és més que suficient per derretir-te...
... o mentre compres i et trobes a l'home perfecte, amb l'estil perfecte, la roba perfecta, el físic perfecte... és impossible deixar de mirar-lo; inclós pots ser capaç de seguir-lo per tot el super amb una il·lusa esperança...
... un abraç entre amics que fa temps que no es veuen, o que celebren una bona noticia...
... una conversa interessant amb una persona interessant...
... roçar la meua mà amb la teua...



És fàcil enamorar-se tots els dies, omplir-te d'optimisme i pensar que hi ha gent fantàstica esperant el moment de coneixer-nos; és tant fàcil com desenamorar-se als pocs minuts, però és bonic mentre dura, i saps que al dia següent ho tornaràs a fer i potser algú ho faça amb tu.

El que ja és més difícil és enamorar-te de debó, parar a eixa persona que et mira, al que et somriu, al que segueixes, al teu company de classe, al teu amic, a la persona que hi conversa a l'altra part de la pantalla a quilómetres de tu... parar-los i tindre el detall de coneixér-los, deixar que un sentiment denominat amor és faça protagonista... Però no és eixa la meua història ni busque que ho siga.

Preferisc seguir vivint en el meu mòn idílic d' amors i desamors fortuits... ^^