Estimada Elena, l'Elena del futur et contesta

Han passat 4 anys i mig des de que escrigueres la última entrada. I bé, tot i que segueixes coneixent gent passajera i tu mateixa ho eres en gran mesura, moltes altres coses han canviat des d'aleshores.

En 2012, fa exactament 4 anys i 4 dies emprengueres un viatge que et va canviar la vida. Visqueres a Hämeenlinna, en Finlàndia, i visqueres un dels millors temps de la teua vida. T'enamorares dos vegades, feres amics que encara conserves, que has vist unes quantes vegades en València i que ara esperen un fill. Tens pensat visitar-los aquests any ;) 

Feres tot el possible per quedar-te allí, però la falta de recursos econòmics i amenaça familiar feren que tornares a casa. Trista, mooooolt trista. Plorares hores al bus, a l'avió, al tren, al cotxe. Va ser el dia més trist de la teua vida. Deixaves enrere un país del que t'enamorares perdudament i del que sempre ho estaràs.

Continuares aquell any fatal. La persona a qui estimares per primera vegada en la teua vida, qui consideraves un dels teus millors amics, i qui trobava un espai en la seua apretada agenda per voret i beure aigua en el Druida mentre tu bebies cervesa i menjaves cacauets va morir en un accident mentre entrenava. Et va afectar moltíssim. I et marcarà sempre. Eixe somriure que ara dibuxes intenta amagar la desfigurada imatge d'uns llavis tremolosos que acompanyen els teus ulls brillants. T'estimaré sempre Victor. Pocs dies des d'aleshores no te pase per la ment el seu record, i mentre el recordes, ell viurà.

2013 va ser un grandíssim any. Estaves acavant la carrera, treballaves al laboratori de geologia de la Universitat de València (però no te pagaven ni una perra) i vas viure un Erasmus en casa, en València! Visqueres amb Palmira, qui des d'aleshores és part de tu i de la teua comfort zone, amb Lukas i moltes setmanes amb Sara. També tingueres un gat, Gato, que va tindre una vida un tant curta. 
La liares. La liares moltíssim. Pergueres. Guanyares. I tornares a pedre i guanyar. Però el que pergueres no és recuperable, i el que guanyares podries haver-lo guanyat d'altres formes. És a dir, fracasares. Però vas aprendre, i al cap i a la fi, això t'ha fet una millor persona.
 A l'estiu et mudares amb Carles i Pau, treballares però no guanyares quasi que ni un duro. T'esforçares tot el possible per mantindre't a València però no guanyares. I tornares a Onda. Aquell temps a casa et va servir per apreciar el havies arrinconat durant molts anys: la teua familia.  

També pagares una fotracà d'euros per un postgrau molt mal organitzat i del que t'enrecordes ben poc. 

En 2014 decidires fer-te l'hortet ecològic a la caseta, i el cuidares molt bé. També et vas matar per buscar feina en tota Espanya. Ni t'enrecordes de les hores que vas passar buscant i dels centenars d'emails que vas manar - bueno si que t'enrecordes... Això et va frustrar enormement. Tant que decidires optar a estudiar un Master fora d'Espanya - ja que els pocs que te contestaven et deien que tenies que tindre un màster. I acavares anan-te'n!! En Agost feres maletes cap a  Dinamarca i ara vius en Copenhagen. Aquell estiu l'abuelo va perdre moltíssim i va acavar perdent una lluita contra algo que no sabem després de Fira. Una setmana abans anares a Onda i vas poder dir-li fins Nadal!! A Nadal l'abuelo no estava però hi havien dos criatures molt lletges en el seu lloc. La Tata havia tingut bessons! Increíble, però cert!

T'has passat quasi dos anys aprenent moltíssim. Fent molts treballs pràctics i currant quasi a diari. En 2015 feres un projecte en la República Xeca i guanyares el premi d'investigació local de l'Ateneu d'Onda. Escribires sobre el ciclisme urbà al poble :) Vas tindre un boom d'èxit i felicitat i que alguna raò va desapareixer en dies. (Et vas tallar la melenasa que tenies i vas perdre forces, NO HO FAGES MAI MÉS!!)

Ara treballes en un restaurant des de Novembre. Eres econòmicament independent PER FI! Però t'estàs perdent tots els capdes i sas que això no ho vols mai més per qüestions professionals. Ah! Tens novio, des de fa un any i poc, i vius amb ell jajajajajajaja pringà! Però t'estima i aprecia mil. Començaràs la tesis en un mes i hui per fi t'has decidit amb el tòpic. Sort xiqueta! 
Ah! en dos mesos (justets) estaràs en el sofà de ta casa, amb una resaca enoooorme per que hauràs estat en la boda d'Irene! jajajaja si, les teues amigues comencen a casar-se. Tens una altra en Setembre, estalvia!


Així que, estimada Elena del futur: take it easy. 
La vida té temporades fàcils, amenes, de treballar poc i disfrutar molt. I altres de tristesa, frustació i desorinetació. I és normal. T'ha passat i continuarà passant-te. Però eres una lluitadora i sinò mira el que has fet aquests últims anys i com has reaccionat en cada moment davant cada adversitat.

Disfruta de cada dia, moment i persones que es creuen en el teu camí. Pot ser algunes siguen passatgeres, però tot i això t'aporten vivències que t'enriquixen. Digues poques vegades que no. Esforçat més per equilibrar el teu temps.

Et desitge sort, i sobretot felicitat, en el futur.

Vi ses snart!


Men venlig hilsen,

Jeg

El dia bell

i de nou tornes a ser el primer record en despertar...
la primera senyal de vida humana...

a una llarguísima distància continues recordant-me...
i bo és saber que sempre comptes amb mi...

sas el que sé...
sens el que senc...

fins quan ho allargarem?
ni tu ni jo ho sabem
però dos vides que es busquen durant anys
des d'el seu primer contacte,
no és just que no acaven en el clímax que busquen

t'espere prompte

Callar més per parlar menys

He aplegat a un punt que no sé que és de la meua vida, que dic, que pense, que opine... no sé si dominada pels creadors d'opinió telemàtics, per la recta tangencial en la meua ideologia, o per una mica de tot.

En este moment no domine res de la meua vida, en ella augmente l'entropia de forma aritmètica dia a dia. No sé que vuic del meu futur, no sé quin camí professional i/o acadèmic seguir, no sé que vuic en les relacions amoroses, les noves amistats són persones pasatgeres que estan presents un temps fixat en la teua vida, però al final acaven reduïnt-se a un Feliz cumpleaños!! pel Facebook...

Que vida més trista. En una societat on se suposa que ho tenim tot, que internet ens proporcionar el saber en el moment que nosaltres desitgem, que contactem de forma immediata amb la gent... quant més fàcil ens ho posen més reduïda i simple queda la nostra vida rutinaria.

Jo estic farta, vuic viure al camp, tindre gallines que me donen ous, gatets als que mimar, gossos que hem fagen companyia, una vaca que me done llet i a la que puga muntar mentre passege pel hort que cultive de forma ecològica, arreglar la bici Orbea de ma tia i fer-la el meu vehicle per a (quasi) tot...

Però també vuic viatjar, visitar tots els països del mòn, i quedar-me un temps de meditatge i treball social en la India; conèixer noves cultures i tindre una càmera Nikon per poder fer reportatges fotogràfics increibles.

I vuic dissenyar la meua roba, pintar quadres, llegir 4 noveles al mes, ser una persona culta...

Estar amb mil persones, gaudir d'elles i al revés. Som més de 6 mil millons de persones al mòn. Per què conformar-me tan sols amb una persona amb la que compartir la meua vida? Adore a la persona amb qui ho faig ara, però d'entre eixos milers de milions de persones de segur que hi ha gent com ell, o millor, i vuic conèixer a eixa gent, vuic que formen una petita part de la meua vida...

Però de nou tot me porta a ser una persona més passatgera, tant en les seues vides, com en la meua...

Quantes vides necessite per tot açò? De moment sols una, i estic administrant molt malament el temps... que cada vegada és menys

ELS BANC ENS ROBEN

El pròxim dijous 27 me'n vaig de viatge a Londres i, per tant, calia que canviara euros per lliures. Porte tot el mes entrant diàriament a les webs del Banc Central Europeu i dels Euro Residents per tal de fer un bon canvi i aprofitar que l'euro estiga alt.

Avui he anat a replegar les lliures i ja en el banc he vist que estaven contant l'euro molt baix (1€ a 0.8064 lliures), a més de la comissió de 6€. M'he quedat mosca i ja he avissat al xic del banc que ho consultaria a casa. Bé, doncs he vist que l'últim valor actualitzat del euro estava en 0.8409 lliures!!! De locos!!!

He tornat al banc i he montat un poc el paripé, he demanat que per favor hem fera el canvi de divissa actualitzat,el xic no sabia on possar-se (en plan tierra trágame) i ha hagut de cridar a una companya amb més ous que ell, per a que la tia me diguera que el negoci estava ahí; que no s'aplica el valor actualitzat, que d'ahí desgraven per a fer negocis ells i que cada banc cobra un valor, a més de la comissió de 6€. És a dir, que tinga l'euro el valor que tinga ells t'aplicaran un valor molt més baix (en aquest cas a mi m'estan robant uns 6€ al no aplicar-me l valor vertader), ja pot estar l'euro pels cels que ells, els molt FILLS DE PUTA I LLADRES, te cobraran per lo bajini i faran el negoci de la vida. Els he dit que són un lladres, que ens timen com volen, i per supost mai més tornaré a RURALCAJA.




Estic farta d'este capitalisme, de tota la hipocresia i pobresa que genera; d'esta classe de degenerats economistes i empresaris que miren pel molt bé de pocs i el molt mal de molts. Este país és una ruïna, un "robo a mano alzada" i lo pitjor de tot és que és tota aquesta desgràcia gràcies a la gent treballadora i amb una mà davant una mà darrere que s'ampara en lo primer que pille.

Fa uns dies me van cridar per si estava interessada en fer un curs sobre com ser empresari, vaig dir que no per falta de temps, i m'alegre de no haver perdut el temps assistint a eixe curs, perquè queda patent que no puc ser empresària, no puc robar a la gent en la seua puta cara i recrear la meua satisfacció en la seua desgràcia. I quasi preferisc tindre els diners vaig del llit que en un banc, perquè en cas de que em robaren, preferisc que ho faja una persona necessitada que no pas els desalmats dels banquers.

Gent falsa

La gent es increible... increiblement falsa!

O jo increiblement estupida de ser bona persona, bona amiga, bona companya...

Ajudes a tot el mon, escoltes batalletes, recolzes a qui heu necessita i intentes animar, dones tot el que pots de tu i mes... i despres per a que? Per a que quan tu necessites ajuda sols trobes cares llargues, mirades assasines o indiferencia...

En fi... no podem canviar a certes persones, per molt que sabem que si ho feren guanyarien moltissim. Hi ha gent que no te la mirada limpia, i amb el pas dels anys te vas donant conter de que cada vegada acumule mes merda!!

Au!!!!!!!

Smile :)

Quan una mirada transmet mes que mil paraules...

Ni es necessiten paraules, ni explicacions,

ni raons, ni perques...

Tan sols que seguisquen mirant-se i

dibuixant somriures

Ciències Ambientals

Estudie Ciències Ambientals i en dos anys espere llicenciar-me.

La gent em pregunta per a que servix la meua carrera, i despres d'innumerables intents frustrats d'explicar-ho, vaig decidir contestar que per a res (perquè les mirades d' escepticisme de la gent me fan pensar aixo, i ho corrovoren les vivencies del meus companys de carrera).

Pero quan et poses a estudiar a fons i comences a lligar conceptes, a relacionar una assignatura amb altra, a vore en la televisio gent que treballa aplicant el que tu estudies a classe... T'adones de que si hi ha un futur per a tu, probablement lluny de casa i requerira molts esforços personals, pero hi ha.

Malgrat aixo, molt probablement treballarem remediant els destroços que fa el ser huma en la natura, o protegint un area natural que encara no siga excesivament antropiçada.

Exemples son molts hui per hui: la fuga de petroli de BP al golf de Mèxic o la d'hidrocarburs a Burgos avui; la costa Mediterrània quasi completament urbanitzada amb tota la pressió que suposa a la biodiversitat, relleu i requeriment de recursos; la pobresa del tercer (i segon) Mon...

DESASTRE D'AZNALCOLLAR

MARINA D'OR

MIGRACIO

SEQUIA

No crec que em faça rica treballant com a ambientologa, ni ho pretenc, pero el que si tinc clar es que viure mes feliç que qualsevol economista tancat en una oficina,i que el meu treball, directa o indirectament, servirà per millorar la vida d'altres persones, animals i plantes.