Estimada Elena, l'Elena del futur et contesta

Han passat 4 anys i mig des de que escrigueres la última entrada. I bé, tot i que segueixes coneixent gent passajera i tu mateixa ho eres en gran mesura, moltes altres coses han canviat des d'aleshores.

En 2012, fa exactament 4 anys i 4 dies emprengueres un viatge que et va canviar la vida. Visqueres a Hämeenlinna, en Finlàndia, i visqueres un dels millors temps de la teua vida. T'enamorares dos vegades, feres amics que encara conserves, que has vist unes quantes vegades en València i que ara esperen un fill. Tens pensat visitar-los aquests any ;) 

Feres tot el possible per quedar-te allí, però la falta de recursos econòmics i amenaça familiar feren que tornares a casa. Trista, mooooolt trista. Plorares hores al bus, a l'avió, al tren, al cotxe. Va ser el dia més trist de la teua vida. Deixaves enrere un país del que t'enamorares perdudament i del que sempre ho estaràs.

Continuares aquell any fatal. La persona a qui estimares per primera vegada en la teua vida, qui consideraves un dels teus millors amics, i qui trobava un espai en la seua apretada agenda per voret i beure aigua en el Druida mentre tu bebies cervesa i menjaves cacauets va morir en un accident mentre entrenava. Et va afectar moltíssim. I et marcarà sempre. Eixe somriure que ara dibuxes intenta amagar la desfigurada imatge d'uns llavis tremolosos que acompanyen els teus ulls brillants. T'estimaré sempre Victor. Pocs dies des d'aleshores no te pase per la ment el seu record, i mentre el recordes, ell viurà.

2013 va ser un grandíssim any. Estaves acavant la carrera, treballaves al laboratori de geologia de la Universitat de València (però no te pagaven ni una perra) i vas viure un Erasmus en casa, en València! Visqueres amb Palmira, qui des d'aleshores és part de tu i de la teua comfort zone, amb Lukas i moltes setmanes amb Sara. També tingueres un gat, Gato, que va tindre una vida un tant curta. 
La liares. La liares moltíssim. Pergueres. Guanyares. I tornares a pedre i guanyar. Però el que pergueres no és recuperable, i el que guanyares podries haver-lo guanyat d'altres formes. És a dir, fracasares. Però vas aprendre, i al cap i a la fi, això t'ha fet una millor persona.
 A l'estiu et mudares amb Carles i Pau, treballares però no guanyares quasi que ni un duro. T'esforçares tot el possible per mantindre't a València però no guanyares. I tornares a Onda. Aquell temps a casa et va servir per apreciar el havies arrinconat durant molts anys: la teua familia.  

També pagares una fotracà d'euros per un postgrau molt mal organitzat i del que t'enrecordes ben poc. 

En 2014 decidires fer-te l'hortet ecològic a la caseta, i el cuidares molt bé. També et vas matar per buscar feina en tota Espanya. Ni t'enrecordes de les hores que vas passar buscant i dels centenars d'emails que vas manar - bueno si que t'enrecordes... Això et va frustrar enormement. Tant que decidires optar a estudiar un Master fora d'Espanya - ja que els pocs que te contestaven et deien que tenies que tindre un màster. I acavares anan-te'n!! En Agost feres maletes cap a  Dinamarca i ara vius en Copenhagen. Aquell estiu l'abuelo va perdre moltíssim i va acavar perdent una lluita contra algo que no sabem després de Fira. Una setmana abans anares a Onda i vas poder dir-li fins Nadal!! A Nadal l'abuelo no estava però hi havien dos criatures molt lletges en el seu lloc. La Tata havia tingut bessons! Increíble, però cert!

T'has passat quasi dos anys aprenent moltíssim. Fent molts treballs pràctics i currant quasi a diari. En 2015 feres un projecte en la República Xeca i guanyares el premi d'investigació local de l'Ateneu d'Onda. Escribires sobre el ciclisme urbà al poble :) Vas tindre un boom d'èxit i felicitat i que alguna raò va desapareixer en dies. (Et vas tallar la melenasa que tenies i vas perdre forces, NO HO FAGES MAI MÉS!!)

Ara treballes en un restaurant des de Novembre. Eres econòmicament independent PER FI! Però t'estàs perdent tots els capdes i sas que això no ho vols mai més per qüestions professionals. Ah! Tens novio, des de fa un any i poc, i vius amb ell jajajajajajaja pringà! Però t'estima i aprecia mil. Començaràs la tesis en un mes i hui per fi t'has decidit amb el tòpic. Sort xiqueta! 
Ah! en dos mesos (justets) estaràs en el sofà de ta casa, amb una resaca enoooorme per que hauràs estat en la boda d'Irene! jajajaja si, les teues amigues comencen a casar-se. Tens una altra en Setembre, estalvia!


Així que, estimada Elena del futur: take it easy. 
La vida té temporades fàcils, amenes, de treballar poc i disfrutar molt. I altres de tristesa, frustació i desorinetació. I és normal. T'ha passat i continuarà passant-te. Però eres una lluitadora i sinò mira el que has fet aquests últims anys i com has reaccionat en cada moment davant cada adversitat.

Disfruta de cada dia, moment i persones que es creuen en el teu camí. Pot ser algunes siguen passatgeres, però tot i això t'aporten vivències que t'enriquixen. Digues poques vegades que no. Esforçat més per equilibrar el teu temps.

Et desitge sort, i sobretot felicitat, en el futur.

Vi ses snart!


Men venlig hilsen,

Jeg