ELS BANC ENS ROBEN

El pròxim dijous 27 me'n vaig de viatge a Londres i, per tant, calia que canviara euros per lliures. Porte tot el mes entrant diàriament a les webs del Banc Central Europeu i dels Euro Residents per tal de fer un bon canvi i aprofitar que l'euro estiga alt.

Avui he anat a replegar les lliures i ja en el banc he vist que estaven contant l'euro molt baix (1€ a 0.8064 lliures), a més de la comissió de 6€. M'he quedat mosca i ja he avissat al xic del banc que ho consultaria a casa. Bé, doncs he vist que l'últim valor actualitzat del euro estava en 0.8409 lliures!!! De locos!!!

He tornat al banc i he montat un poc el paripé, he demanat que per favor hem fera el canvi de divissa actualitzat,el xic no sabia on possar-se (en plan tierra trágame) i ha hagut de cridar a una companya amb més ous que ell, per a que la tia me diguera que el negoci estava ahí; que no s'aplica el valor actualitzat, que d'ahí desgraven per a fer negocis ells i que cada banc cobra un valor, a més de la comissió de 6€. És a dir, que tinga l'euro el valor que tinga ells t'aplicaran un valor molt més baix (en aquest cas a mi m'estan robant uns 6€ al no aplicar-me l valor vertader), ja pot estar l'euro pels cels que ells, els molt FILLS DE PUTA I LLADRES, te cobraran per lo bajini i faran el negoci de la vida. Els he dit que són un lladres, que ens timen com volen, i per supost mai més tornaré a RURALCAJA.




Estic farta d'este capitalisme, de tota la hipocresia i pobresa que genera; d'esta classe de degenerats economistes i empresaris que miren pel molt bé de pocs i el molt mal de molts. Este país és una ruïna, un "robo a mano alzada" i lo pitjor de tot és que és tota aquesta desgràcia gràcies a la gent treballadora i amb una mà davant una mà darrere que s'ampara en lo primer que pille.

Fa uns dies me van cridar per si estava interessada en fer un curs sobre com ser empresari, vaig dir que no per falta de temps, i m'alegre de no haver perdut el temps assistint a eixe curs, perquè queda patent que no puc ser empresària, no puc robar a la gent en la seua puta cara i recrear la meua satisfacció en la seua desgràcia. I quasi preferisc tindre els diners vaig del llit que en un banc, perquè en cas de que em robaren, preferisc que ho faja una persona necessitada que no pas els desalmats dels banquers.