He aplegat a un punt que no sé que és de la meua vida, que dic, que pense, que opine... no sé si dominada pels creadors d'opinió telemàtics, per la recta tangencial en la meua ideologia, o per una mica de tot.
En este moment no domine res de la meua vida, en ella augmente l'entropia de forma aritmètica dia a dia. No sé que vuic del meu futur, no sé quin camí professional i/o acadèmic seguir, no sé que vuic en les relacions amoroses, les noves amistats són persones pasatgeres que estan presents un temps fixat en la teua vida, però al final acaven reduïnt-se a un Feliz cumpleaños!! pel Facebook...
Que vida més trista. En una societat on se suposa que ho tenim tot, que internet ens proporcionar el saber en el moment que nosaltres desitgem, que contactem de forma immediata amb la gent... quant més fàcil ens ho posen més reduïda i simple queda la nostra vida rutinaria.
Jo estic farta, vuic viure al camp, tindre gallines que me donen ous, gatets als que mimar, gossos que hem fagen companyia, una vaca que me done llet i a la que puga muntar mentre passege pel hort que cultive de forma ecològica, arreglar la bici Orbea de ma tia i fer-la el meu vehicle per a (quasi) tot...
Però també vuic viatjar, visitar tots els països del mòn, i quedar-me un temps de meditatge i treball social en la India; conèixer noves cultures i tindre una càmera Nikon per poder fer reportatges fotogràfics increibles.
I vuic dissenyar la meua roba, pintar quadres, llegir 4 noveles al mes, ser una persona culta...
Estar amb mil persones, gaudir d'elles i al revés. Som més de 6 mil millons de persones al mòn. Per què conformar-me tan sols amb una persona amb la que compartir la meua vida? Adore a la persona amb qui ho faig ara, però d'entre eixos milers de milions de persones de segur que hi ha gent com ell, o millor, i vuic conèixer a eixa gent, vuic que formen una petita part de la meua vida...
Però de nou tot me porta a ser una persona més passatgera, tant en les seues vides, com en la meua...
Quantes vides necessite per tot açò? De moment sols una, i estic administrant molt malament el temps... que cada vegada és menys
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada