i de nou tornes a ser el primer record en despertar...
la primera senyal de vida humana...
a una llarguísima distància continues recordant-me...
i bo és saber que sempre comptes amb mi...
sas el que sé...
sens el que senc...
fins quan ho allargarem?
ni tu ni jo ho sabem
però dos vides que es busquen durant anys
des d'el seu primer contacte,
no és just que no acaven en el clímax que busquen
t'espere prompte
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada